SIN
CRE
TIS
ME
SINCRETISME, és un relat de relats.
És la visió del món o la cultura basada en la fusió d’elements provinents d’altres civilitzacions; el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica. Ideologies i religions sincrètiques s’han configurat per la suma d’elements d’altres maneres de pensar i de creure.
La mostra es pronuncia en contra d’allò a què es refereix Neumann com
“la sexualització patriarcal d’allò femení”.
Una reivindicació d’allò femení en front dels mites que han imperat en totes les èpoques com a font d’inspiració.
L’exposició es presenta en sèries (Aphrodita, Selene, Isis, Aracne i Sophia) de quatre obres cadascuna que representen, en el seu conjunt, el pes del mite en la història de la cultura, de l’art i de la vida. Dins de cada sèrie i en la globalitat, s’hi percep una sintaxi: juxtaposició i superposició.
En Speyeria Aphrodite les femelles són més grans que els mascles.
El mascle es presenta a la femella amb les ales cap endavant i les mou per deixar anar les seves feromones.
Si la femella no accepta el mascle, respon batent ràpidament les ales.
PARNASSIUS APOLLO
EMESIS ARES
VULCANO ATALANTA
SELENE
Gir (nom masculí)
Moviment circular que fa un cos quan es mou al voltant del
seu eix o al voltant d'un altre centre.
APHRODITA NOVA
ATHENEA CREIXENT
HECATE DECREIXENT
HERA PLENA
SOPHIA
Transició (nom femení)
Situació o estat intermedi entre un passat i un de nou,
al qual s'arriva després d'un canvi.
De la mitologia a la filosofia.
SOPHIA AIGUA
SOPHIA TERRA
SOPHIA AIRE
SOPHIA FOC
PROCÉS
Empire / Imperi
Antonio Negri i Michael Hardt.
Cites sobre l’esdevenir maquínic.
"Les forces científiques, afectives i lingüístiques de la multitud transformen agressivament les condicions de la producció social. El territori en el qual les forces productives són reapropiades per la multitud és un territori de metamorfosi radical. Això consisteix abans de res en una completa revisió de la producció de subjectivitat cooperativa; consisteix en un acte, això és, de fusió (merging) i hibridació amb la màquina de la qual la multitud s'ha apropiat i que ha reinventat; consisteix en un èxode que no és només espacial sinó que també és mecànic en el sentit que el subjecte és transformat (i troba multiplicada la cooperació que ho constitueix) en una màquina. Aquesta és una nova forma d'èxode, un èxode cap a (o amb) la màquina – un èxode maquínic. […] Ara, les noves virtualitats, la vida nua del present, tenen la capacitat de prendre el control dels processos de metamorfosis maquínica". [pàg. 366-7]
"Univers maquínic"